El Aprovechamiento recreativo, deportivo y turístico de los espacios naturales protegidos: modelos de frecuentación: el caso del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici-Espanya / Estela Inés Farías Torbidoni; dirigida per Andreu Camps i Povill
Farías Torbidoni, Estela InésDirigida per: Camps Povill Andreu. Universitat de Lleida. Departament d'Administració d'Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals, 2000
312 p. : gràf.
Text imprès per ordinador. Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic. A la portada: Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. Text en castellà. Resum trilingüe castellà, català i anglès.
Durant aquesta última dècada, l'aprofitament recreatiu dels espais naturals protegits a Espanya i, en concret, dels parcs nacionals ha evidenciat un considerable increment, la qual cosa ha suposat, en la majoria dels casos, un nou enfocament de la gestió, on la segmentació de l'oferta i la demanda recreativa d'aquest tipus d'espais i amb ella la possibilitat de sintetitzar al màxim alguns dels principals factors condicionants d'aquest tipus d'aprofitament ha començat a ser considerada com una eina pràctica d'informació per la gestió. En aquest treball, i dins de la línia d'estudi, ens situem en un dels dotze parcs nacionals espanyols, concretament en el Parc Nacional d'Aigües tortes i Estany de Sant Maurici (Lleida-Espanya). L'estudi tipològic de l'oferta i la demanda recreativa d'aquest Parc Nacional serà analitzat i, així també, les característiques de la freqüentació recreativa existent. Mitjançant l'aplicació d'una Anàlisi de Correspondències Múltiples (en el cas de la demanda), i d'una Anàlisi de Conglomerats (en el cas de l'oferta i la demanda), van ser establerts un total de cinc grups de visitants i tres grups d'itineraris. La presència d'una correlació positiva entre el grau de dificultat de l'itinerari freqüentat i el nivell cultural, la joventut i el fet que els visitants siguin del sexe masculí, ha estat un dels aspectes observats en aquest treball. L'anàlisi de les relacions manifestades entre la tipologia de visitants i la tipologia d'itineraris concebuts en aquest estudi han demostrat l'existència d'un interessant model de freqüentació, on els grups extrems, és a dir, els grups de visitants que freqüenten els itineraris més fàcils i més difícils, són els que presenten una major correlació i/o identificació freqüentativa.
